Timidesa i autoestima: la timidesa no és un defecte sinó una cuirassa

Contacta per Whatsapp

(A sobre tens la versió en vídeo).

En aquest article vull que entenguis la timidesa com un mecanisme que et protegeix perquè, des d’aquí, la puguis acceptar, acollir i fer passos per transcendir-la, no des de la lluita contra ella (i contra tu mateix), sinó des de l’amor i l’autososteniment.

Què és la timidesa?

La timidesa és la reacció inconscient de protecció davant el que perceps com un perill en l’àmbit social. El seu origen i configuració és aquest:

vas viure unes experiències relacionals en el passat.
això va generar un impacte emocional negatiu vinculat a les relacions.
es va crear un sistema de creences limitador al voltant de les teves relacions.
vas adquirir comportaments automàtics de defensa.

Entendre tot el procés és important per comprendre i acceptar amb amor i pau interior la teva timidesa. Comencem, doncs, pel primer punt.

1) Les experiències relacionals del passat

Les vivències que tenim quan som petits (fins als 8 anys, aproximadament) marquen molt la nostra manera de comportar-nos, tant en la vida en general com en les relacions. És una etapa en què estem forjant la personalitat i absorbim com una esponja els inputs de l’entorn.

Tots els missatges, paraules i actituds que vas rebre en aquella edat, a l’entorn familiar, a l’escola o entre les amistats, van tenir un impacte molt gran perquè van anar directament al teu subconscient.

Missatges:

“sempre ho fas malament.”
“no vals per res.”
“mira que bé que ho fa la teva germana, no com tu.”
“per què ens fas la vida impossible?”
“això ho fas per portar la contrària.”
“tan de bo no haguessis nascut.”
“ets un desastre.”
“aquí qui manen som nosaltres, els pares, i tu has de callar i obeir.”
“tranquil, ja ho farem nosaltres, que sabem el que et convé.” (actitud de sobreprotecció, quan ho hauries pogut fer tu)
“sempre t’equivoques.”
“has de ser un bon nen i fer el que et diuen.”
“no facis el burro.”
“qui t’entengui, que et compri.”
“tant de bo no fossis tant… (sensible, ploramiques, despistat, inútil…).”
“si no fas el que et dic, et castigaré.”
“si no fas el que et dic, no t’estimaré.”

Actituds patides:

burles
abusos
càstigs
menyspreu
…

Seguint la seqüència de creació de la timidesa que he explicat anteriorment, tots aquests missatges van generar en tu un impacte emocional que analitzo tot seguit.

2) Els impactes emocionals negatius

El perill de ser tu

Fruit de les experiències i missatges que vas rebre, vas interioritzar inconscientment que en les relacions estaves en perill:

quan et mostraves.
quan eres espontani.
quan feies el que senties i et venia de gust.
quan opinaves.
quan eres tu.
quan mostraves les teves emocions.
quan expressaves les teves necessitats.
quan mostraves les teves vulnerabilitats.
quan prenies la iniciativa i intentaves fer coses pel teu compte.
quan t’equivocaves.
quan senties que estaves en desacord.
quan senties que no estaves en coherència amb el teu entorn.
pel simple fet de ser com eres.

Les pors de ser tu

Com a conseqüència d’aquesta sensació de perill, vas desenvolupar pors com:

a perdre l’amor.
a la separació.
a ser abandonat.
a mostrar el que pensaves.
a mostrar el que senties.
a mostrar el que volies.
a ser desaprovat (te’n parlo més a fons en aquest article).
a no ser acceptat.
a ser jutjat.
a ser criticat.
a ser menys que els altres.
a equivocar-te.
a fer el que et venia de gust.
a ser tu.
a ser diferent.
al rebuig i a la marginació.
a ser menyspreat.
a ser ignorat.
a sentir-te humiliat.
a prendre mal.
…

Exercici 1 — Mirar l’origen amb més amor

Et convido a aturar-te un moment i mirar la teva història amb calma i respecte.

quines experiències, missatges o actituds recordes de la teva infantesa que et van fer sentir en perill quan et mostraves tal com eres?
quines emocions s’activaven aleshores en les relacions?
algunes d’aquestes sensacions o pors les continues vivint avui?
què et diu de tu mateix poder veure-ho des d’aquesta perspectiva?

Si alguna cosa es remou, permet-t’ho. Estàs mirant-te amb més consciència.

Amb aquesta dinàmica, doncs, relacionar-te i mostrar-te com eres generava una sensació de perill i emocions vinculades a la por. I com més situacions vivies, més es reforçaven aquestes pors i també el sistema de creences que sostenia que tu tenies la culpa de tot plegat. Arribem al tercer punt…

3) Creences limitadores al voltant de les teves relacions

El que tu pensaves de tu

hi havia coses errònies en tu que havies de canviar o amagar.
no eres digne de ser, mostrar-te i expressar-te tal com eres.
havies de ser diferent del que eres.
no eres digne ni et mereixes.
no valies.
eres inferior i menys que els altres.
eres dèbil.
sempre t’equivocaves.
no podies confiar en tu, ni en el que senties, ni en el que volies, ni en les teves capacitats.
els altres eren els que et deien el que havies de sentir, pensar, dir i fer.
els teus sentiments i pensaments no eren importants.
estaves en perill mostrant-te com eres.
no tenies la llibertat de ser tu.
no encaixaves i sobraves.
no eres interessant.
feies el ridícul.
…

El que tu pensaves que els altres pensaven de tu

t’estaven observant per trobar el moment en què t’equivocaves.
veien tots els teus defectes.
creien que feies malament les coses.
et jutjaven i et criticaven constantment.
pensaven malament de tu.
et rebutjaven i no t’acceptaven com eres.
no et valoraven.
creien que eres inferior.
no tenien en compte la teva opinió.
creien que el que deies, pensaves i feies no era important.
t’atacaven.
et volien mal.
creien que sobraves.
pensaven que no encaixaves.
creien que molestaves o incomodaves.

Aquesta sensació de por i d’estar en perill, provocava, com és lògic, unes formes de conducta per protegir-te. És el quart punt que analitzem a continuació.

4) Comportaments automàtics de defensa

Quan s’activava la sensació que mostrar-te tal com eres et posava en perill, el teu sistema intern buscava una sortida. No ho feia des de la raó, sinó des d’un mecanisme instintiu de supervivència.

Evitació

miraves d’evitar trobades socials.
evitaves parlar o exposar-te davant dels altres.
evitaves situacions on podies ser vist, escoltat o valorat.

Inhibició

no expressaves tot el que pensaves.
no mostraves tot el que senties.
et contenies emocionalment.
t’adaptaves als altres.
intentaves passar desapercebut.
deixaves de ser tu per sentir-te més segur.

Agressió

expressaves retrets cap a les persones amb les quals et relacionaves directament.
reaccionaves de manera agressiva amb persones del teu entorn més proper.
et criticaves i et jutjaves amb duresa.

Exercici 2 — Reconèixer el que segueix actiu avui

quines creences sobre tu o sobre els altres s’activen encara avui quan et relaciones?
en quines situacions notes que tendeixes a evitar o inhibir-te?
detectes moments de duresa amb tu mateix o amb els altres?
què canvia quan entens que tot això no és un defecte, sinó una protecció?

L’origen de la timidesa

Si resumim el que hem vist fins ara veurem que la timidesa va tenir el següent origen:

vas viure experiències que van limitar la teva lliure expressió.
això va generar por i sensació de perill en les relacions.
vas adquirir creences limitadores sobre tu i els altres.
vas aprendre respostes automàtiques de defensa.
amb el temps, aquest patró es va consolidar.

Els 8 manaments de la timidesa

Tenint aquesta visió global en l’origen de la teva timidesa, m’agradaria presentar-te uns manaments que et poden guiar per entendre la timidesa, sentir-t’hi bé i fer un pas més enllà en les relacions amb tu i amb els altres:

1) Adona’t que la timidesa et vol ajudar

La timidesa busca protegir-te i evitar situacions en les quals el teu sistema entén que et pots sentir en perill.

2) No lluitis contra la timidesa

No té sentit lluitar contra el que el que has creat tu mateix per protegir-te. Si lluites contra la timidesa, lluites contra tu mateix i contra la teva sensació de seguretat.

3) Accepta i agraeix la timidesa

Accepta-la com una resposta que, ara mateix, intenta ajudar-te. Només estant en pau amb la teva timidesa podràs estar en pau amb tu i avançar cap a unes relacions més segures.

4) No vegis la timidesa com un problema sinó com un símptoma

El problema no és la timidesa, sinó el que la genera: la por a mostrar-te com ets.

5) Acull amorosament la teva vulnerabilitat

Adona’t que la causa de la timidesa és la sensació que hi ha alguna cosa en tu que no està bé i que si la mostres et posa en perill.

Reconeix que et sents vulnerable per això i acull amb molt d’amor i compassió les teves pors. Tracta’t a tu mateix com si cuidessis un nen petit que se sent insegur.

6) No diguis que ets tímid

Ets una persona que ara mateix no s’atreveix a mostrar-te obertament com és. Això és innegable i està bé que ho reconeguis però no vol dir que més endavant puguis fer-ho.

Per tant, no et defineixis com a tímid perquè cada vegada que ho dius, reforces internament aquesta idea. En tot cas, et comportes amb timidesa o inseguretat en algunes situacions.

A més, hi ha moltes persones que en moments puntuals no es mostren obertament amb la intenció de protegir-se. No ets tant estrany ni és tan greu el teu cas. I pots sortir d’aquesta inseguretat.

7) Descobreix qui ets

Has viscut molts anys negant o amagant la teva naturalesa i això ha fet que t’hagis perdut, que no sàpigues qui ets.

Has cregut que no eres digne, valuós, ni vàlid. Que no podies ser tu, que no podies confiar en tu i que no podies seguir el teu propi camí.

Ara necessites descobrir-te i relacionar-te amb tu d’una manera més amorosa. Reserva’t espais per fer-ho.

8) Brilla amb llum pròpia

Només quan sàpigues qui ets, t’acceptis, et sentis mereixedor, et valoris, confiïs en tu, et sentis connectat amb els teus valors i manera de ser podràs obrir-te a mostrar-te amb seguretat i de manera genuïna amb els altres.
I així, tenir unes relacions plenes i enriquidores.

Unes paraules finals

La timidesa no diu res dolent de tu.
Parla d’un sistema intern que, durant molt de temps, ha intentat protegir-te d’un perill que un dia va ser real.

És el resultat d’experiències viscudes, d’emocions no sostingudes, de creences adquirides i d’una necessitat profunda de preservar el vincle i sentir-te segur en les relacions.

Aquest article té la intenció d’ajudar-te a mirar la teva timidesa amb més comprensió i menys judici.
A portar llum a allò que, durant anys, potser has viscut com un defecte o una limitació.

En altres articles entro en aspectes més pràctics per guanyar seguretat, deixar enrere la por a mostrar-te i relacionar-te amb més autenticitat.
Aquí, el primer pas és aquest: entendre’t i reconciliar-te amb tu.

Vols que t’acompanyi en el procés?

Potser sents que, tot i entendre el que et passa, no saps com avançar sol.
O potser fa temps que intentes canviar sense aconseguir-ho.

Acompanyo persones que viuen la timidesa i la inseguretat des d’un treball profund d’autoestima i subconscient, combinant comprensió, alliberament de bloquejos interns i eines pràctiques per exposar-te al món amb més seguretat.

Si sents que ha arribat el moment de deixar de protegir-te tant i començar a mostrar-te amb més tranquil·litat i coherència amb qui ets, pots contactar amb mi i en parlem amb calma.