(A sobre tens la versió en vídeo).
Segurament ja saps de què et parlo: aquesta veu interna que t’apunta amb el dit, que et diu que no fas prou, que t’has equivocat, que hi ha alguna cosa en tu que no està bé. Una veu que no has triat, però que s’ha anat instal·lant dins teu durant anys… i que avui encara condiciona massa decisions, massa emocions i massa silencis.
En aquest article t’acompanyaré a entendre d’on surt realment aquesta autocrítica, com es converteix en un cercle viciós i, sobretot, què pots fer per començar a transformar-la. Ho farem des d’un enfocament complet: conscient i subconscient. De manera suau, profunda i respectuosa.
D’on neix aquesta autocrítica?
La majoria de veus crítiques no neixen a la vida adulta: són ecos de la infantesa. Paraules que vas escoltar —de vegades explícites, de vegades subtils— i que vas interpretar com una veritat absoluta:
- “Sempre ho pots fer millor.”
- “Això no toca.”
- “Per què ets així?”
- “No facis això, no facis allò.”
- “Ets un desastre.”
- “Fes-me cas a mi, que tu no hi entens.”
- “Sempre t’equivoques.”
- “Has de ser un bon nen.”
Quan ets petit, tot depèn del vincle amb les figures que t’estimen. Si et jutgen, et comparen o et qüestionen, tu ho vius com:
“Si no faig el que esperen de mi, deixaré de ser estimat.”
Per protegir aquest vincle, adoptes aquests missatges com si fossin teus. Sense qüestionar-los.
El subconscient —que dirigeix aproximadament el 95% del que penses, sents i fas— queda programat amb aquestes idees. I encara avui, per molt que vulguis parlar-te millor, aquesta programació antiga s’acaba imposant.
És com un ordinador amb un sistema instal·lat fa anys:
fins que no el reprogramem, continuarà funcionant igual.
La bona notícia?
Es pot reprogramar. I sense haver de reviure el dolor del passat.
El cercle viciós de l’autocrítica
Quan aquesta veu interna agafa el control, entres sense voler en un bucle que es retroalimenta. És un cercle del qual costa sortir perquè funciona així:
1) Programació interna: “No soc suficient”
Una sensació profunda, gairebé invisible, que s’ha anat arrelant. És un “sotabosc emocional” que et fa viure en alerta, dubtar del teu valor i interpretar la realitat des de la por.
2) Autoexigència: he de demostrar que valc
Com que sents que no ets prou, intentes compensar-ho amb control, esforç i perfeccionisme. Et forces per no decebre, per evitar fallar… per tapar les teves suposades mancances.
3) Por al judici extern
La crítica interna es projecta cap enfora: interpretes que els altres també et jutjaran. Cada situació social es converteix en una possible amenaça emocional.
4) Retroalimentació
Si vius pendent del judici extern, la crítica interna es fa més forta. I així, el cercle es tanca… i torna a començar.
Com es manifesta aquest bucle en la teva vida
La crítica interna desgasta, i probablement et reconeixeràs en alguna d’aquestes conseqüències:
- Desconfiança: et costa creure en les teves decisions i capacitats.
- Por al judici: vius pendent del que diran, pensaran o esperaran els altres.
- Cerca d’aprovació: t’adaptes a les expectatives dels altres per sentir-te acceptat.
- Evitació: evites situacions per por de fallar o ser jutjat.
- Indecisió: et bloqueges davant de les opcions per por d’equivocar-te.
- Comparació: sempre et veus per sota dels altres.
- Autoexigència i perfeccionisme: et forces constantment, però l'esforç mai no és suficient.
- Culpa i no-acceptació: et castigues i no et perdones errors ni imperfeccions.
- Angoixa o depressió: el malestar acumulat pot acabar passant factura.
- Baixa autoestima: la conseqüència final de tots aquests factors junts.
Les 7 arrels de l’autoestima (i com trenquen el cercle viciós)
Per deixar enrere l’autocrítica cal construir una nova relació amb tu mateix basada en fonaments sòlids. Aquestes són les 7 arrels de l'autoestima amb què treballo:
1) Autoconeixement
Saber qui ets, què sents, què necessites i què desitges. Posar llum sense judici al que hi ha dins teu.
2) Mereixement
Sentir-te digne d’ocupar el teu espai, de ser estimat i de ser feliç tal com ets, sense haver de demostrar res.
3) Valoració
Reconèixer el teu valor intrínsec: no pel que fas, sinó pel que ets. Ets únic, diferent i suficient.
4) Acceptació
Deixar de lluitar contra tu mateix. Estimar-te també en la vulnerabilitat i la imperfecció.
5) Confiança i seguretat
Passar del dubte permanent a la sensació íntima que:
“em puc sostenir”, “soc capaç”, “puc avançar”.
Acompanyar-te en lloc de jutjar-te.
6) Responsabilitat personal
Deixar enrere el paper de víctima del passat o del judici extern.
Recuperar les regnes de la teva vida.
7) Coherència amb els teus valors
Viure fidel al que és veritat per tu. Amb sentit, direcció i propòsit.
Exercicis pràctics per començar a transformar el patró
Ara que hem entès aquest mecanisme, és moment de donar pas a la transformació. Et comparteixo dos exercicis complementaris:
- un treballa la programació subconscient,
- l’altre transforma el diàleg conscient.
Exercici A — Gravació de creences (treball subconscient)
Aquest exercici t’ajuda a instal·lar noves creences al subconscient, perquè actuïn de base en la manera com et perceps i ets.
Quan tens creences arrelades de crítica, exigència o desvalorització, és molt difícil canviar-les només amb la força de voluntat. Aquest exercici ho fa profund i eficaç.
Passos
1) Llegeix cada creença 3 vegades
I mentre ho fas, passa un imant des de l’entrecella fins al clatell. És important connectar emocionalment amb la frase.
2) Opció avançada: grava’t
Llegeix les creences i grava-te-les amb el mòbil. Després escolta la teva pròpia veu mentre passes l’imant, i focalitza’t en sentir-les i repetir-les internament.
3) Repetició recomanada
Cada matí i cada nit, o quan puguis dedicar uns minuts només per a tu.
Per què funciona?
Aquest exercici actua a través de:
- l’energia de l’imant,
- la magnetita present al cervell,
- la teva intenció,
- i la connexió amb el meridià governador.
Aquesta combinació el fa molt més eficaç que llegir o repetir mentalment les creences.
(Nota important: aquest exercici NO allibera bloquejos ni traumes. Això forma part d’un altre procés específic.)
Exercici B — L’Observador extern (treball conscient)
Aquest exercici t’ajuda a sortir del pensament crític automàtic i a transformar-lo en compassió i autocura.
1. Detecta el teu discurs intern de crítica
Observa frases com:
- “No ho faig prou bé…”
- “Ja m’he tornat a equivocar…”
- “Quin desastre que soc…”
Només observar-ho ja és una forma de desactivar-ho.
2. Mira-ho des de fora
Imagina que ets un observador neutre, com si veiessis una altra persona. No critiques: només mires amb curiositat i compassió. Això et permet veure que tu no ets la crítica: ets qui l’observa.
3. Transforma la crítica en compassió
Quan la veu crítica es calma, parla’t com parlaries a un infant espantat:
- “Estic amb mi.”
- “No cal que sigui perfecte.”
- “M’estimo tal com soc.”
- “N’estic aprenent, i està bé.”
4. Porta-ho al dia a dia
Recorda el procés: detectar – observar – transformar. Amb la pràctica, ho faràs cada vegada amb més rapidesa i naturalitat.
5. Nova manera d’estar amb tu
Amb el temps, la crítica deixa de ser la veu dominant. En lloc seu, apareix una veu que acompanya, entén i sosté.
Coses importants a tenir en compte
Aquests exercicis són una porta d’entrada i poden generar canvis reals. Però sovint també cal treballar:
- bloquejos emocionals,
- traumes emocionals,
- i altres memòries subconscients arrelades,
que condicionen profundament la manera com et veus i et tractes.
Aquest treball no requereix reviure experiències doloroses ni remoure ferides del passat. És un procés profund, suau i respectuós.
Per això combino:
- reprogramació subconscient,
- alliberament de memòries,
- i exercicis conscients que t’ajuden a integrar canvis reals en la teva vida.
T’agradaria que t’acompanyi en aquest procés?
Si vols superar la crítica interna i construir una autoestima profunda, sòlida i lluminosa, m’encantarà acompanyar-te.
Treballarem:
- des del subconscient, per transformar l’arrel del patró,
- i des del conscient, per integrar-ho en la teva vida real.
És un procés suau, profund i transformador. Quan vulguis, escriu-me.
Estaré encantat d’acompanyar-te.
Deja una respuesta