No estàs condemnat a ser tímid per tota la vida

Potser et costa iniciar converses amb persones que no coneixes perquè et consideres una persona tímida..

Potser hi ha moments en què tens alguna cosa a dir però acabes callant.

Potser et passes molta estona pensant què dir, com actuar o quina imatge estàs donant.

I potser, quan arribes a casa, et quedes amb la sensació que una vegada més no has estat tu mateix.

No perquè no sàpigues què dir.

No perquè no tinguis res interessant a aportar.

Sinó perquè alguna cosa dins teu et frena.

I després apareixen pensaments com:

• «Jo soc així.»
• «Sempre he estat tímid.»
• «A la meva edat ja no canviaré.»
• «Hi ha persones que neixen segures i jo no en soc una.»

Després d'anys vivint situacions semblants és normal arribar a aquesta conclusió.

Però, i si la timidesa no fos una condemna?

I si el fet que avui et sentis insegur davant dels altres no volgués dir que sempre hagi de ser així?

La timidesa no és qui ets.

És una manera com has après a relacionar-te amb els altres i amb tu mateix.

I allò que s'ha après també es pot comprendre, transformar i superar.

Al llarg d'aquest article et compartiré algunes idees que poden ajudar-te a mirar la timidesa d'una manera diferent i a començar a recuperar la confiança, la llibertat i la naturalitat que potser fa temps que trobes a faltar.

1. La timidesa no et defineix

Quan fa molts anys que vius inseguretat en les relacions és fàcil que acabis arribant a una conclusió:

«Soc tímid.»

El problema és que, sense adonar-te'n, aquesta etiqueta pot acabar convertint-se en una presó.

Ja no descriu una experiència concreta.

Comença a definir qui ets.

Quan dius «soc tímid», estàs parlant d'alguna cosa que sembla formar part de la teva identitat.

Quan dius «em sento insegur en determinades situacions», estàs descrivint una experiència que pots comprendre, transformar i superar.

I això obre les portes a la possibilitat d'arribar a ser una altra persona i a relacionar-te d'una altra manera amb els altres, més enllà d'etiquetes i definicions rígides que et limitaven.

Obre't, simplement, a la possibilitat que la timidesa no sigui una condemna.

Que el fet que avui et sentis insegur davant dels altres no vol dir que sempre hagi de ser així.

El canvi comença aquí.

2. La timidesa és una forma de protecció

Si avui et costa mostrar-te davant dels altres, probablement no és perquè hi hagi res defectuós en tu.

La majoria de persones tímides han après, conscientment o inconscientment, que mostrar-se comportava algun risc.

Potser el risc de ser jutjades.

Potser el risc de ser rebutjades.

Potser el risc de sentir-se insuficients.

Amb el temps, el cervell aprèn a protegir-se.

I aquesta protecció pot acabar prenent la forma de timidesa, bloqueig, autocontrol excessiu o necessitat de passar desapercebut.

El problema és que una protecció que potser va tenir sentit en algun moment acaba limitant-te anys després.

Si vols aprofundir en aquesta idea, et recomano llegir l'article «La timidesa no és un defecte: és una cuirassa que et va protegir», on explico amb més detall com la timidesa acostuma a funcionar com un mecanisme de protecció i no com un defecte de personalitat.

3. Abans de sentir-te segur amb els altres, necessites sentir-te bé amb tu

Moltes persones tímides pensen que el problema és la relació amb els altres.

Però sovint la dificultat comença abans.

Comença en la relació que tenen amb elles mateixes.

És difícil mostrar-te davant dels altres quan et jutges constantment.

És difícil expressar el que penses quan dubtes del teu valor.

És difícil sentir-te segur quan passes el dia criticant-te o comparant-te.

Per això una part important del canvi no consisteix només a relacionar-te diferent amb els altres.

Consisteix també a relacionar-te diferent amb tu.

Aprendre a parlar-te amb més respecte.

Reconèixer les teves qualitats.

Acceptar amb més afecte les teves imperfeccions.

I recordar que no necessites ser perfecte per tenir valor.

Quan la relació amb tu mateix es transforma, alguna cosa també canvia en la manera com et relaciones amb els altres.

Perquè deixes de buscar constantment a fora la seguretat que ja estàs començant a construir a dins.

I això crea una base molt més sòlida per relacionar-te amb els altres amb naturalitat.

De fet, moltes persones que tenen dificultats per relacionar-se amb seguretat també conviuen amb un nivell elevat d'autocrítica. Si t'hi has sentit identificat, et pot interessar llegir l'article «No et falta autoestima: et sobra autocrítica».

4. Pots relacionar-te malgrat la inseguretat

A la vida tenim moltes pors.

És natural.

El que marca la diferència és que hi ha persones que, malgrat la por, passen a l'acció.

D'altres, quan senten por, frenen i s'aturen.

Quan seguim sempre el camí de la por, li donem energia.

La por es va fent més gran.

I nosaltres ens sentim cada vegada més petits i indefensos.

Traduït a la timidesa, com més espai donem a la por, més atrapats ens sentirem dins del nostre món.

Més difícil ens semblarà relacionar-nos amb els altres.

En canvi, quan ens atrevim a fer petits passos malgrat la inseguretat, passa una cosa interessant.

Comencem a descobrir que podem relacionar-nos amb els altres encara que la por continuï sent present.

I això ja és un canvi important.

5. La confiança es construeix mostrant-te

Moltes persones creuen que primer han de sentir-se segures i després mostrar-se davant dels altres.

Però sovint el procés funciona just al revés.

La confiança no sol aparèixer abans de l'acció.

Sol aparèixer després.

Després d'aquella conversa que et feia respecte.

Després d'expressar una opinió que normalment t'hauries guardat.

Després d'explicar alguna cosa de tu que acostumaves a amagar.

Després de fer un petit pas malgrat la inseguretat.

No cal que siguin grans canvis.

De fet, és millor que no ho siguin.

La confiança sol créixer a través de petites experiències repetides.

Experiències que et permeten descobrir que pots mostrar-te una mica més del que creies.

Potser avui es tracta simplement de donar la teva opinió en una conversa.

Potser de compartir una idea que normalment et guardaries.

Potser de proposar alguna activitat a un grup d'amics.

Potser de parlar d'alguna cosa que t'importa.

Potser de mostrar una part de tu que habitualment mantens amagada.

No es tracta de forçar-te.

No es tracta de demostrar res a ningú.

No es tracta de convertir-te en una persona diferent.

Es tracta de donar-te petites oportunitats per ser tu mateix.

I observar què passa.

Al final del dia, dedica uns minuts a revisar aquests petits passos:

• Què has fet diferent?
• Com t'has sentit?
• Què ha passat realment?
• El risc era tan gran com imaginaves?
• Què has descobert sobre tu mateix?

6. Recupera la llibertat de ser tu mateix

Moltes persones pensen que superar la timidesa significa:

• convertir-se en extrovertit
• ser el centre d'atenció
• parlar constantment
• tenir confiança absoluta

Però això és una falsa creença.

Superar la timidesa no consisteix a convertir-te en algú diferent.

Consisteix a recuperar la llibertat de ser qui ja ets.

La llibertat de dir el que penses.

La llibertat d'expressar el que sents.

La llibertat de relacionar-te sense haver d'estar vigilant constantment la imatge que projectes.

La llibertat de mostrar parts de tu que durant anys has mantingut amagades.

Potser continuaràs sent una persona tranquil·la.

Potser continuaràs gaudint dels espais íntims.

Potser mai no seràs la persona més expansiva d'una sala.

I no passa res.

L'objectiu no és convertir-te en una altra persona.

L'objectiu és que la por deixi de decidir per tu.

L'objectiu és que et puguis mostrar cada vegada més tal com ets, amb més confiança i naturalitat.

Si sovint et preocupa excessivament la imatge que projectes o el que pensaran els altres, també et recomano l'article «Quan la por al que pensen els altres t'impedeix ser tu mateix».

També et pot interessar:

• La timidesa no és un defecte: és una cuirassa que et va protegir.
• Quan la por al que pensen els altres t'impedeix ser tu mateix.
• No et falta autoestima: et sobra autocrítica.

Si vols ajuda...

Potser mentre llegies aquest article t'has sentit identificat amb algunes de les situacions que he descrit.

Potser fa temps que intentes sentir-te més segur, mostrar-te amb més naturalitat o relacionar-te sense tanta por al que pensaran els altres.

I potser, malgrat la teva voluntat i els teus esforços, continues trobant-te amb els mateixos bloquejos.

Això és més habitual del que sembla.

Perquè moltes vegades no n'hi ha prou amb entendre el que ens passa o amb decidir que volem canviar.

Hi ha experiències del passat, emocions no resoltes i aprenentatges profunds que continuen activant-se automàticament en les relacions amb els altres i que ens porten a reaccionar de la mateixa manera una vegada i una altra.

Per això, a més de la comprensió i de l'acció conscient, en el meu treball també dono molta importància a la transformació d'aquests patrons més profunds que sovint sostenen la inseguretat, la por al judici o la dificultat per mostrar-se tal com és.

Si sents que ha arribat el moment de fer aquest camí amb acompanyament, estaré encantat de conèixer la teva situació i valorar conjuntament com et puc ajudar.

Perquè no estàs condemnat a ser tímid per tota la vida.

I allò que avui vius com una limitació també es pot transformar.