Moltes persones busquen com recuperar la confiança en un mateix.
Però sovint el problema no és la falta de confiança.
És la necessitat de sentir-se completament preparat abans d'actuar.
Hi ha persones que passen anys esperant sentir-se preparades.
Preparades per començar aquell projecte.
Preparades per fer un canvi.
Preparades per prendre una decisió.
Preparades per expressar el que senten.
Preparades per fer aquell pas que fa temps que saben que voldrien fer.
I mentre esperen, sovint pensen el mateix:
"Quan tingui més confiança, ho faré."
"Quan em senti més segur, faré el pas."
"Quan estigui a punt, començaré."
Però hi ha un problema.
Aquest moment sovint no arriba mai.
Potser no et falta confiança.
Potser portes massa temps esperant-la.
Potser el problema no és la confiança.
Potser el problema és haver cregut que necessites sentir-te completament preparat abans d'actuar.
Haver après que equivocar-te és perillós.
Haver convertit la seguretat en una condició per avançar.
Haver intentat controlar allò que, per naturalesa, no es pot controlar.
Perquè mentre esperes tenir totes les garanties, la vida continua avançant i tu et vas quedant enrere.
I la confiança que busques mai no arriba.
La sensació de no estar preparat
Quan una persona té por d'equivocar-se, és natural que intenti sentir-se més segura abans d'actuar.
Busca informació.
Es prepara.
Analitza opcions.
Dona voltes a les decisions.
Intenta anticipar el que podria passar.
I això té sentit.
Tots volem sentir-nos segurs davant del que és important.
El problema apareix quan aquesta necessitat de seguretat es converteix en una condició per actuar.
Quan la persona es diu:
"Primer necessito sentir-me preparat."
"Primer necessito estar segur."
"Primer necessito confiar més en mi."
I és aquí on moltes persones queden atrapades.
Per què mai no et sents prou preparat?
Si mai no et sents prou preparat, probablement no és perquè sí.
Potser durant anys vas rebre més crítica que reconeixement.
Potser et van exigir molt.
Potser vas aprendre que equivocar-te tenia conseqüències desagradables.
Potser et comparaves amb altres persones i senties que mai no arribaves al nivell esperat.
O potser simplement vas viure situacions que et van portar a relacionar-te amb l'error, la incertesa o els reptes amb molta més prudència.
Sigui quin sigui l'origen, hi ha una cosa important que convé recordar.
Aquesta necessitat de sentir-te segur abans d'actuar no va aparèixer del no-res.
És una manera de relacionar-te amb tu mateix i amb la vida que has anat aprenent amb el temps.
I el que s'ha après també es pot transformar.
La trampa de voler-ho controlar tot
Darrere de l'espera constant, del perfeccionisme i de la necessitat de garanties sovint hi ha una altra cosa.
La necessitat de controlar.
Controlar els resultats.
Controlar els errors.
Controlar el que pensaran els altres.
Controlar les emocions que podrien aparèixer.
Controlar qualsevol possibilitat de fracàs.
Per això moltes persones intenten preparar-se cada vegada més.
S'exigeixen més.
Intenten fer-ho perfecte.
Busquen la millor decisió.
Esperen trobar la manera de fer el pas sense risc.
Però la vida no funciona així.
Mai no tenim totes les garanties.
Mai no podem eliminar completament la possibilitat d'equivocar-nos.
I precisament per això la seguretat absoluta sempre sembla estar una mica més enllà.
El perfeccionisme no és confiança
Sovint pensem que les persones exigents tenen molta confiança en elles mateixes.
Però moltes vegades passa el contrari.
L'autoexigència excessiva sol ser un intent de compensar la inseguretat.
La persona no busca la perfecció perquè confiï.
La busca perquè té por.
Por d'equivocar-se.
Por de fracassar.
Por que l'error demostri que no estava prou preparada.
De forma inconscient, espera que fer-ho bé li permeti sentir-se segur.
Com si la perfecció pogués eliminar els dubtes.
Com si controlar-ho tot pogués protegir-la de l'error.
Com si esforçar-se més fos la manera d'aconseguir la confiança que busca.
Però aquesta estratègia sol tenir l'efecte contrari.
Perquè la perfecció mai no arriba.
I quan arriba un error, una dificultat o un resultat inesperat, la persona torna a sentir que no és prou capaç.
Per això cada error es viu com una amenaça.
I cada imperfecció sembla una prova que encara no és prou capaç.
La confiança no apareix abans de l'acció
Hi ha una idea que pot canviar completament la manera com entenem la confiança.
La confiança no sol aparèixer abans de l'acció.
Sol aparèixer després.
No guanyem confiança pensant.
No guanyem confiança preparant-nos indefinidament.
No guanyem confiança esperant.
La guanyem quan actuem.
Quan provem.
Quan ens equivoquem.
Quan aprenem.
Quan descobrim que podem continuar encara que les coses no surtin exactament com esperàvem.
És aquí on la confiança comença a créixer.
La confiança no és absència de por
Moltes persones imaginen la confiança com un estat en què desapareixen els dubtes.
Com si les persones segures de si mateixes avancessin sense por, sense incertesa i sense inseguretat.
Però la realitat sol ser diferent.
Les persones amb confiança també senten por.
També dubten.
També s'equivoquen.
També hi ha situacions que les incomoden.
La diferència és que no necessiten que la por desaparegui per actuar.
Han après que la por no és un senyal que hagin d'aturar-se.
És simplement una part natural de qualsevol situació important.
Quan esperem no tenir por per fer el pas, sovint quedem atrapats en l'espera.
Quan ens permetem actuar malgrat la por, descobrim alguna cosa important.
Que podem afrontar més coses de les que imaginàvem.
I és precisament aquesta experiència la que construeix la confiança.
La confiança no arriba quan desapareix la por.
La confiança arriba quan deixes que la por deixi de decidir per tu.
El que realment construeix la confiança
Moltes persones creuen que la confiança consisteix a saber que tot sortirà bé.
Però aquesta no és la confiança que ofereix la vida.
La confiança real és una altra cosa.
És saber que podràs respondre al que passi.
És saber que, encara que cometis errors, n’aprendràs.
Que, encara que les coses es compliquin, trobaràs la manera d'avançar.
Que, encara que no puguis controlar-ho tot, tens recursos per sostenir-te.
Aquesta confiança no neix de la certesa.
Neix de l'experiència.
I és aquí on moltes persones descobreixen una cosa important.
Potser el problema mai no havia estat la confiança.
Potser el problema era haver après a sentir-se indefenses davant dels reptes de la vida.
Perquè quan una persona comprova que pot sostenir-se, adaptar-se i respondre al que passa, la confiança apareix de manera natural.
Deixar de sentir-se indefens
Potser el problema no és que et falti confiança.
Potser fa temps que busques seguretat a través del control, de la preparació i de la perfecció.
Però la força que busques no acostuma a aparèixer per aquest camí.
Apareix quan deixes d'esperar el moment perfecte.
Quan et permets actuar sense tenir-ho tot resolt.
Quan descobreixes que no necessites estar completament preparat per començar.
I que cada pas que fas et mostra alguna cosa important.
Que tens més recursos dels que pensaves.
Que pots adaptar-te.
Que pots aprendre.
Que pots sostenir-te.
I és precisament aquesta experiència la que et permet deixar de sentir-te indefens davant de la vida.
I començar a recuperar el teu poder personal.
Recuperar la teva força interna
Recuperar la teva força interna no és arribar a un punt on desapareixen tots els dubtes.
No és sentir-se invulnerable.
No és viure sense por.
No és creure que pots amb tot.
És deixar de viure pendent de les garanties que mai no arribaran.
És atrevir-te a actuar encara que no tinguis totes les respostes.
És descobrir que et pots sostenir fins i tot quan la vida no surt com havies previst.
Perquè la confiança no consisteix a saber què passarà.
Consisteix a saber que podràs respondre al que passi.
I és en aquest moment quan deixes de sentir-te indefens davant de la vida.
Quan recuperes la confiança en tu.
Quan recuperes la teva força interna.
Quan deixes de sentir-te víctima de les circumstàncies i tornes a ocupar el lloc que et correspon dins de la teva pròpia vida.
Quan recuperes aquesta confiança, deixes d'esperar que les circumstàncies canviïn per començar a viure d'una altra manera.
I recuperes la capacitat de decidir, actuar i responsabilitzar-te de la direcció de la teva vida.
Perquè, al final, la confiança no és el destí final.
És el pont que et permet recuperar el teu poder personal.
I tornar a ser tu.
Un petit exercici
Pensa en una situació que fa temps que estàs ajornant.
Una conversa.
Una decisió.
Un projecte.
Un pas que saps que voldries fer.
Ara pregunta't:
- Què estic esperant exactament per començar?
- Que desaparegui la por?
- Sentir-me completament preparat?
- Tenir més garanties?
- Controlar millor el resultat?
I després fes-te una segona pregunta:
- Quin seria el pas més petit que podria fer avui encara que no em senti del tot a punt?
Potser la confiança que busques no arribarà abans de fer aquest pas.
Potser començarà a construir-se precisament quan el facis.
Vols deixar de sentir-te indefens davant de la vida?
De vegades sabem perfectament què voldríem fer.
Sabem quina decisió voldríem prendre.
Sabem quin pas voldríem fer.
I, tot i així, alguna cosa dins nostre continua dubtant, esperant el moment perfecte o buscant una seguretat que mai no acaba d'arribar.
Sovint això no té a veure només amb la voluntat.
Ni amb la falta d'informació.
Ni tan sols amb la falta de confiança.
Moltes vegades hi ha experiències, aprenentatges i patrons més profunds que ens han portat a relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb la vida des de la inseguretat, el control o la por a equivocar-nos.
Per això, en el meu treball, a més de la comprensió conscient, també dono molta importància a transformar aquests patrons més profunds que sovint continuen condicionant la manera com ens sentim, decidim i actuem.
Perquè quan recuperem la confiança en la nostra capacitat de sostenir-nos, deixem de viure pendents de les garanties.
I comencem a recuperar la llibertat de viure amb més seguretat, coherència i autenticitat.
Si sents que ha arribat el moment de fer aquest camí amb acompanyament, estaré encantat de conèixer la teva situació i valorar conjuntament com et puc ajudar.
Deja una respuesta