Agradar als altres i autoestima: per què busques aprovació i no t’agrades a tu

Contacta per Whatsapp

(A sobre tens la versió en vídeo)

És molt habitual viure amb la mirada posada cap enfora: pendents d’agradar els altres, d’endevinar què pensaran de nosaltres, de si quedarem bé o si serem ben vistos.

En aquest article reflexionarem sobre què hi ha al darrere d’aquesta manera de relacionar-nos, com pot acabar minant profundament la teva autoestima i, sobretot, com començar a sortir d’aquest patró i deixar de dependre de l’aprovació externa.

Agradar els altres

Voler agradar els altres no deixa de ser una resposta a un fet evident: som éssers socials i necessitem vincular-nos.

Per tant, és natural buscar harmonia en les relacions i desitjar ser vistos amb bons ulls.

El problema no és aquest.
El problema apareix quan, en aquest intent d’agradar, comences a perdre’t a tu.

Quan perds el centre

Hi ha un punt, sovint imperceptible, en què deixes de buscar harmonia i comences a desconnectar de qui ets de veritat.

Passa quan dones una imatge que no et representa, quan dius coses que no penses, quan actues d’una manera mentre a dins teu en sents una altra. Quan fas coses que no et venen de gust fer.

Tot això té un objectiu comú: agradar l’altre.
I, sense adonar-te’n, deixes de ser tu.

Els efectes en l’autoestima

Aquesta actitud, que moltes vegades surt de manera automàtica, no és neutra.

Porta implícits missatges interns que toquen directament les arrels de la teva autoestima (te’n parlo més a fons en aquest article).

Vegem-ho arrel a arrel.

Autoconeixement

«He de deixar de ser jo per agradar els altres».

Si penses això, et desconnectaràs de qui ets, de la teva única manera de ser i et definiràs segons el punt de vista dels altres.

Acceptació i amor propi

«Si em mostro com soc, no agradaré o em rebutjaran».

Això implica que hi ha parts de tu que no acceptes com a vàlides, que has d’amagar o canviar. Implica que estàs en lluita amb tu mateix.

Mereixement

«Hi ha una part de mi que és errònia i per això no agrado».

Aquí s’instal·la la idea que hi ha alguna cosa defectuosa a dins teu. I des d’aquí, entres en la culpa, la lluita i el sacrifici per ser acceptat.

Valoració

«Els altres són millors, saben què pensar, què dir, com actuar, el seu punt de vista és més vàlid al meu».

Creus que la valoració de qui ets depèn de l’opinió dels altres, que estan per sobre teu i això et porta a comparar-te sempre.

Confiança i seguretat

«No em sento segur perquè em criticaran o em sortiran malament les coses»

Si sempre estàs pendent d’agradar els altres, la teva confiança i seguretat en tu mateix perd força i estaràs pendent del seu punt de vista per avançar per la vida.

Responsabilitat i poder personal

«Faré en en funció del que és correcte o del que em diuen des de fora per agradar».

Quan les teves decisions depenen de l’exterior, deixes d’actuar des del teu centre.
I quan això passa, perds poder sobre la teva pròpia vida.

Valors, coherència i propòsit

«He de pensar, fer les coses i ser segons el punt de vista dels altres per agradar».

Això només et pot portar a una desconnexió dels teus valors, de la teva coherència, de qui ets i que sentis que a la teva vida li falta sentit.

Deixar de dependre de l’exterior i tornar al centre

El fil conductor de tot el que hem vist fins aquí és donar més pes al punt de vista extern que al propi.

Pots arribar a creure que, per ser feliç, has d’agradar. I així la teva vida es va polaritzant cap a satisfer i adaptar-te als altres (ho exploro més a fons en aquest article).

Traeixes la teva forma de ser, el teu valor, el que necessites i desitges… tot per complaure els altres.
I això, encara que no ho vulguis veure, et passa factura.

La clau és agradar-te a tu

El gir important a la teva vida és interioritzar que, per ser feliç, tenir una vida plena i una autoestima saludable, el que has de fer és agradar-te a tu i que construeixis la teva vida en base a coses que t’agraden i et fan sentir bé.

Tot això passa per mantenir-te en el teu centre i ser fidel a aquest principis:

Saber qui ets, que necessites i que desitges. Què et fa bé i què no.
Acceptar-te tal com ets i mostrar-ho als altres sense necessitat de voler ser diferent, d’adaptar-te o d’amagar coses.
Creure’t mereixedor del millor a la vida pel simple fet d’existir
Reconèixer i valorar els teus dons, talents i habilitats i el que pots aportar als altres sense caure en la comparació contínua amb l’exterior.
Confiar en tu i en la vida i estar segur que estàs en el teu camí, més enllà del que diguin els altres i més enllà que de vegades et puguis equivocar.
Assumir la responsabilitat de la teva vida. Actuar d’acord a uns criteris propis i avançar en la teva vida segons les teves necessitats i desitjos, no segons opinions i punts de vista de fora.
Actuar sempre en coherència amb els teus valors i el que et fa sentir realitzat.

No pots agradar a tothom

Una cosa que has de tenir clara és que, per molt que ho intentis, és impossible agradar o simpatitzar amb tothom ja que tots som diferents i tenim unes afinitats o altres.

Tu mateix deus haver notat que hi ha persones que, sense saber perquè, et cauen millor o que hi tens més connexió. Això té a veure amb la personalitat de cadascú i l’energia que transmet, entre altres factors.

Per tant, treu-te del cap voler agradar a tothom.

Si ho fas, poden passar tres coses molt contraproduents per a tu

Perdràs gran quantitat d’energia per adaptar-te, intentar ser com suposes que has de ser per agradar a tothom i, el pitjor de tot, no ho aconseguiràs.
Si t’acostumes a adaptar-te al que creus que els altres esperen de tu, no podràs brillar amb llum pròpia i sempre hi haurà una part teva interna, l’autèntica i genuïna, que se sentirà apagada (viuràs una vida apàtica i sense il·lusions) o que sortirà en forma d’insatisfacció i ràbia cap a tu i cap a tothom.
Com que t’amagues, serà difícil que la gent et vegi com ets realment. Per tant, serà complicat que puguis coincidir amb persones amb les quals ressonis i t’hi identifiquis profundament. Primer t’has de reconèixer a tu mateix i mostrar-te perquè llavors et puguin veure i reconèixer.

T’has d’agradar a tu

Tingues clar que el punt de referència a la teva vida has de ser tu i si hi ha algú a qui has d’agradar en aquesta vida és a tu mateix.

Assumeix que sent tu i mostrant-te com ets et sentiràs en coherència interna i faràs que s’allunyin persones de tu perquè no ressonen amb la teva manera de ser. És normal.

Aquí t’has de preguntar:

«vull a la meva vida persones que no m’accepten o que no ressonen amb la manera com soc?»

En canvi, segurament que quan siguis coherent i et mostris com ets, vindran a la teva vida aquelles persones que no t’havien pogut veure fins ara.
I podràs viure relacions molt més profundes i respectuoses on cadascú es pugui mostrar com és, sense la necessitat d’agradar i sent acceptat malgrat les diferències.

I a partir d’ara?

Si t’has sentit identificat amb el que he explicat fins ara potser et pots sentir desbordat, amb la sensació que has de canviar moltes coses a la teva vida. Segurament que sí, que hi ha força coses a canviar i hauràs de tenir paciència i compassió amb tu mateix.

Però hi ha un punt clau, com hem vist, que suposa l’inici del canvi i que t’aconsello que facis com més aviat millor: escoltar-te i tornar a tu.

Quan vius massa temps així, no només et canses: t’apagues.
I això és el que comença a canviar quan decideixes escoltar-te i tornar a tu.

Exercicis pràctics per començar a transformar el patró

Per començar a moure aquest patró, et proposo un primer exercici a nivell conscient.
No és per fer-ho bé ni per jutjar-te, sinó per començar a escoltar-te i observar-te amb més presència.

Exercici A — Del desig d’agradar als altres a agradar-me a mi

(treball conscient)

1- Al final del dia, revisa les interaccions que has tingut amb altres persones. Observa en quines converses t’has relacionat des del cor, sent fidel al que eres i senties.

2- Anota com t’has sentit en aquestes situacions on has estat en coherència amb tu mateix.

3- Fes una altra llista amb situacions en què has actuat amb la intenció d’agradar, tot i anar en contra del que senties. Per exemple:

– Has deixat de dir alguna cosa que volies expressar
– Has dit o fet alguna cosa per quedar bé
– Has aparentat ser algú que no ets
– Has amagat parts de tu per por a no ser acceptat
– No has posat límits
– Has rigut una broma que no t’ha fet gràcia
– Has reprimit expressar-te per por a destacar
– Has quedat amb algú sense venir-te de gust
– Has canviat la teva manera de parlar o expressar-te per encaixar

4- Anota com t’has sentit en cadascuna d’aquestes situacions.

5- Pots portar un petit diari on vagis observant, dia a dia o setmana a setmana, quines actituds t’acosten a ser tu i quines t’hi allunyen.

6- Recupera algunes d’aquestes situacions en les quals has volgut agradar desconnectant-te de tu i imagina’t ara actuant des del que sents i ets. Encara que només sigui a nivell intern, viu-ho com si fos real.

7- Anota com et sents en aquesta visualització sent més autèntic.

8- Reflexiona: què passaria realment si et mostressis com ets? És tan gran el risc com sembla?

9- Posa en una balança els beneficis de viure connectat amb tu i, a l’altra, el cost de continuar actuant per por a no agradar. Què et diu això?

10- A partir d’aquí, proposa’t petits gestos quotidians on puguis actuar una mica més des del que sents i una mica menys des de la por.

Aquest exercici ajuda a veure les coses amb més claredat. Però sovint passa que, tot i entendre-ho, hi ha alguna cosa a dins que costa de moure.

Això és perquè molts d’aquests patrons no s’han creat a nivell racional, sinó subconscient. Moltes vegades venen de situacions en les quals, com a infants, vam aprendre que havíem d’agradar i obeir per ser estimats. I és aquí on cal un treball més profund per transformar allò que et frena des de dins.

Exercici B — Integració de noves creences

(treball subconscient)

Aquest exercici t’ajuda a instal·lar noves creences al subconscient, perquè actuïn de base en la manera com et perceps i ets.

Aquest exercici t’ajuda a començar a instal·lar noves creences perquè actuïn com a base en la manera com et perceps i et relaciones amb el món.

Quan el patró de voler agradar està molt arrelat, no n’hi ha prou amb la força de voluntat. Cal treballar des d’un lloc més profund.

Renuncio a la necessitat d’agradar als altres
Em permeto ser completament sincer i expressar els meus sentiments sense por.
Estic orgullós de ser qui realment soc, i això és suficient.
Trio actuar d’acord amb les meves veritables necessitats i desitjos.
Em sento lliure de mostrar-me tal com soc, sense màscares.
Soc coherent en els meus pensaments, paraules i accions.
Em mereixo un espai on puc ser autèntic, sense judicis.
Confio en la meva capacitat d’establir límits saludables.
Trio comunicar-me amb claredat i honestedat en totes les meves interaccions.
Renuncio a la por de ser jutjat per ser autèntic.
Em permeto expressar la meva opinió sense por d’ofendre.
Estic en pau amb mi mateix i accepto les meves decisions.
Em sento còmode sent vulnerable i honest sobre els meus sentiments.
Atrec relacions saludables on em sento respectat per ser genuí.

Segurament que et deuen ressonar i semblar potents, oi? El que faràs ara és un pas més enllà: integrar-les a nivell subconscient. Ara t’ho explico:

Passos

1) Llegeix cada creença 3 vegades
Mentre ho fas, passa un imant des de l’entrecella fins al clatell. És important estar atent a la frase i connectar emocionalment amb el seu significat.

2) Opció avançada: grava’t i escolta l’àudio
Llegeix les creences i grava-te-les amb el mòbil. Després escolta la teva pròpia veu mentre passes l’imant de la mateixa manera que he explicat en el punt 1. Si ho fas així, pots escoltar directament les creences i t’estalvies així haver-les de llegir.

3) Repetició recomanada
Cada matí i cada nit, o quan puguis dedicar uns minuts només per a tu.

Per què funciona?

Aquest exercici treballa a nivell subconscient, més enllà de la part racional. No cal que ara entenguis exactament com funciona. El més important és que, quan es combina amb un treball complementari a nivell conscient i subconscient, moltes persones comencen a sentir aquestes creences com a pròpies i actuen des d’un lloc més autèntic.

Coses importants a tenir en compte

Aquests exercicis són una porta d’entrada. Poden generar canvis reals, però sovint cal un treball més profund per alliberar bloquejos emocionals i patrons arrelats que condicionen la teva autoestima.

Aquest procés no implica reviure experiències doloroses ni remoure ferides del passat. És un treball profund, suau i respectuós.