Et compares per motivar-te… però només aconsegueixes minar la teva autoestima

Moltes vegades et compares perquè vols millorar.

Vols tenir més confiança.

Més seguretat.

Més autoestima.

Sentir-te millor amb tu mateix.

I per això observes persones que admires.

Persones que et semblen més segures.

Més exitoses.

Més preparades.

Més felices.

El problema és que aquesta comparació sovint acaba tenint l'efecte contrari.

En lloc de sentir-te més motivat, et sents més petit.

En lloc de valorar-te més, acabes minant la teva autoestima.

I com més et compares, més fàcil és que apareguin pensaments com:

• "Jo no soc prou."

• "Hauria de ser diferent."

• "Els altres sí que tenen valor."

• "Jo encara no he arribat on hauria d'estar."

Però, i si el problema no fos la comparació?

I si el que realment està passant és que has deixat de reconèixer el que ja hi ha en tu?

Perquè quan tota l'atenció està posada en els altres, és fàcil perdre de vista una cosa essencial:

qui ets tu.

1. Et compares per créixer... però acabes sentint-te menys

Quan et compares amb altres persones, probablement no ho fas perquè et vulguis fer mal.

Ho fas perquè vols millorar.

Vols sentir-te més segur.

Més valorat.

Més capaç.

Més satisfet amb la teva vida.

I per això observes persones que admires.

Potser admires la seva confiança.

La seva manera de relacionar-se.

La seva aparença.

La seva feina.

Els seus resultats.

O la manera com sembla que viuen la vida.

El problema és que aquesta comparació sovint deixa de ser inspiradora.

A poc a poc, comences a mirar més el que els altres tenen que no pas el que tens tu.

Més el que fan que no pas el que fas tu.

I gairebé sense adonar-te'n, apareix una sensació de fons:

"Jo no soc prou."

És com si els altres sempre estiguessin un pas per davant.

Com si tinguessin alguna cosa que a tu et falta.

Com si la seva vida fos més valuosa, més interessant o més encertada que la teva.

Però hi ha un problema.

Quan et compares d'aquesta manera, no sols veure la realitat completa

Veus les virtuts dels altres.

Però sovint no veus les seves pors.

Les seves inseguretats.

Les seves contradiccions.

Els seus moments difícils.

I al mateix temps fas just el contrari amb tu.

Veus els teus errors.

Les teves mancances.

Les teves dificultats.

I deixes en un segon pla moltes de les coses valuoses que hi ha en tu.

Per això la comparació, quan es fa d’aquesta manera, sol tenir l'efecte contrari del que buscaves.

Volies sentir-te millor.

I acabes sentint-te menys.

Si t'has sentit identificat amb aquesta sensació de no ser prou, potser també et ressonarà aquest article sobre l'autocrítica i l'autoestima:

2. Potser el problema no és la comparació

Quan et compares, és fàcil pensar que el problema és la comparació en si.

Però potser això és només una part de la història.

Potser el que realment està passant és una altra cosa.

Potser fa temps que has deixat de mirar-te.

Has deixat de preguntar-te què és important per tu.

Què et fa sentir bé.

Quines qualitats tens.

Què valores.

Què necessites.

Què et fa sentir viu.

I quan això passa, és fàcil convertir els altres en referències.

Comences a observar com viuen.

Què fan.

Què tenen.

Com són.

I gairebé sense adonar-te'n, intentes trobar fora les respostes que només pots trobar dins teu.

La comparació és l'intent de trobar a fora el valor que has deixat de reconèixer dins teu.

Quan no tens clar qui ets, és fàcil voler ser algú altre.

Quan no valores el que tens, és fàcil obsessionar-te amb el que tenen els altres.

Quan no reconeixes les teves qualitats, és fàcil idealitzar les seves.

I així, a poc a poc, deixes de viure la teva vida per intentar acostar-te a una vida que imagines millor.

Però hi ha una cosa important.

Per molt que admiris una altra persona, mai no trobaràs en ella el valor que només pots reconèixer en tu.

3. La comparació no crea la ferida. La posa en evidència

Si la comparació fos només comparar, no hauria de fer tant mal.

Pensa-hi un moment.

Per què veure una persona amb més confiança et fa sentir menys segur?

Per què veure una persona amb èxit et fa dubtar de tu mateix?

Per què veure algú que admires et porta, de vegades, a qüestionar el teu propi valor?

La comparació, per si sola, no crea aquestes sensacions.

Simplement les activa.

Les posa davant teu.

És com si assenyalís alguna cosa que ja hi era.

Alguna cosa que fa temps que carregues.

Per això dues persones poden observar exactament la mateixa situació i reaccionar de manera completament diferent.

Una persona pot sentir-se inspirada.

Una altra pot sentir-se inferior.

La diferència no és tant el que estan veient.

La diferència és el que aquella situació desperta dins seu.

Per això, quan la comparació et fa sentir menys, potser val la pena fer-se una pregunta diferent.

No tant:

"Per què aquesta persona és millor que jo?"

Sinó:

"Què està tocant dins meu aquesta comparació?"

Perquè sovint la comparació no és l'arrel del problema.

És el senyal que hi ha alguna cosa més profunda que necessita ser mirada.

4. Quan vas començar a dubtar del teu valor?

Moltes vegades, la sensació de no ser prou no neix en el moment en què et compares.

Ve de molt abans.

La comparació simplement la fa visible.

Potser en algun moment de la teva vida vas començar a sentir que el que eres no era suficient.

Potser et comparaven amb altres persones.

Potser rebies més crítiques que reconeixement.

Potser senties que, per agradar, encaixar o sentir-te estimat, havies de ser diferent de com eres.

Aquest mecanisme també és molt habitual en persones que han passat anys intentant agradar als altres per sentir-se acceptades.

Potser vas aprendre a fixar-te més en allò que et faltava que no pas en tot allò que ja hi havia en tu.

A poc a poc, sense adonar-te'n, vas començar a dubtar del teu propi valor.

No perquè no en tinguessis.

Sinó perquè vas deixar de veure'l.

I quan una persona deixa de reconèixer el seu valor, és fàcil que comenci a buscar-lo fora.

És fàcil pensar que els altres tenen alguna cosa especial que a ella li falta.

És fàcil idealitzar-los.

Posar-los en un pedestal.

I oblidar que darrere de qualsevol aparença també hi ha pors, inseguretats, contradiccions i dificultats que no es veuen.

Quan deixem de valorar el que som, comencem a perseguir el que són els altres.

I així és com la comparació es converteix en una trampa.

Perquè, mentre mires constantment el valor que veus en els altres, deixes de reconnectar amb el valor que ja existeix dins teu.

5. Quan deixes de reconèixer el teu valor, el busques fora

Quan deixem de confiar en el nostre valor, és natural que intentem trobar-lo en algun altre lloc.

Busquem referències.

Busquem validació.

Busquem confirmacions que ens facin sentir que som suficients.

I moltes vegades les busquem en els altres.

Comencem a observar com són.

Què fan.

Què tenen.

Com es relacionen.

Quin reconeixement reben.

I gairebé sense adonar-nos-en, convertim la seva vida en una mesura de la nostra.

Si aquella persona té més èxit, ens sentim menys exitosos.

Si sembla més segura, ens sentim menys segurs.

Si rep més reconeixement, dubtem encara més del nostre valor.

El problema és que estem intentant resoldre una necessitat interna amb una referència externa.

I això és una batalla impossible de guanyar.

Perquè, des d’aquest punt de partida, sempre hi haurà algú que tingui més.

Que sàpiga més.

Que sembli més segur.

Que aconsegueixi més coses.

━━━━━━━━━━━━━━

Quan deixem de confiar en el nostre valor, comencem a buscar-lo en els altres.

━━━━━━━━━━━━━━

Per això la comparació mai no ens acaba d'omplir.

Perquè el que estem buscant no és realment ser com els altres.

El que estem buscant és sentir-nos valuosos.

I aquesta és una necessitat que cap comparació pot satisfer.

6. El valor que busques fora ja existeix dins teu

Si la comparació et fa patir, potser no és perquè et falti valor.

Potser és perquè has deixat de reconèixer el que ja hi ha en tu.

Perquè el valor no és una cosa que algú t'hagi de donar.

No és una cosa que hagis de demostrar.

No és una cosa que hagis de guanyar.

El valor forma part de tu.

Pel simple fet de ser qui ets.

Amb la teva manera de sentir.

Amb la teva manera de pensar.

Amb les teves qualitats.

Amb els teus talents.

Amb les teves experiències.

Amb tot allò que et fa únic.

Moltes vegades ens comparem perquè pensem que els altres tenen alguna cosa especial que nosaltres no tenim.

Però la realitat és que cadascú aporta coses diferents.

Cadascú té fortaleses diferents.

Cadascú té una sensibilitat diferent.

Cadascú té una manera única de contribuir als altres.

I precisament aquí rau el seu valor.

El valor no neix quan et converteixes en una altra persona.

Neix quan reconeixes qui ets.

Quan reconnectes amb això, alguna cosa canvia.

Deixes d'obsessionar-te tant amb el que fan els altres.

Deixes de perseguir models que no són els teus.

Deixes de voler encaixar en una vida que potser ni tan sols desitges.

I, a poc a poc, deixes de necessitar tant la validació externa perquè la seguretat comença a créixer dins teu.

Quan deixes de buscar constantment el teu valor fora, també deixes de dependre tant de l'aprovació dels altres per sentir-te segur.

I comences a construir una vida més coherent amb qui ets realment.

Perquè ja no necessites demostrar constantment que tens valor.

Ja no necessites esforçar-te a ser una persona diferent.

Ja no necessites perseguir una imatge idealitzada de qui hauries de ser.

Comences a acceptar-te.

A reconèixer-te.

A respectar la teva naturalesa.

I això és profundament alliberador.

Perquè és molt esgotador intentar ser algú que no ets.

En canvi, quan vius en coherència amb qui ets, l'energia deixa d'anar a sostenir una aparença i es posa al servei de la teva vida.

I és aleshores quan descobreixes una cosa important:

Aportar el millor de tu és el més valuós que pots fer.

El món no necessita una còpia de ningú més.

Necessita la millor versió de tu.

7. De la comparació a la inspiració

La comparació no és necessàriament dolenta.

De fet, té una intenció positiva.

Vol ajudar-te a créixer.

Vol ajudar-te a millorar.

El problema apareix quan utilitzes els altres com una prova que no ets suficient.

Quan la comparació es converteix en un judici.

Quan deixa de ser una font d'inspiració per convertir-se en una font d'autocrítica.

Però hi ha una altra manera de mirar els altres.

Una manera molt més sana i útil.

En lloc de preguntar-te:

"Per què aquesta persona sí i jo no?"

Pots començar a preguntar-te:

"Què és el que admiro d'aquesta persona?"

"Què puc aprendre d'ella?"

"Hi ha alguna cosa que em pugui inspirar i que estigui alineada amb qui soc?"

Aquest canvi sembla petit.

Però ho transforma tot.

Perquè deixes de situar-te per sota dels altres.

I comences a veure'ls com a referents, no com a rivals.

Ja no necessites convertir-te en aquella persona.

Només pots inspirar-te en algunes de les seves qualitats i integrar-les a la teva manera.

El problema no és admirar els altres.

El problema és admirar-los tant que deixis d'admirar-te a tu.

El valor que admires en els altres no anul·la el valor que ja hi ha en tu.

Pots inspirar-te en els altres sense deixar de caminar el teu propi camí.

8. Exercici: Mira la comparació des d'un altre lloc

Pensa en una persona amb qui et comparis sovint.

Pot ser una persona del teu entorn.

Algú que segueixes a les xarxes socials.

O algú que admires especialment.

Ara dedica uns minuts a respondre aquestes preguntes:

• Quines qualitats admires d'aquesta persona?

• Què és exactament el que et crida l'atenció?

• Quines dificultats, pors o inseguretats creus que pot tenir i que tu no veus?

• Quines qualitats, habilitats o valors tens tu que aquesta persona potser no té?

• Quines són tres coses que aportes als altres i que consideres valuoses?

I finalment, una pregunta important:

Si una bona amistat es parlés a si mateixa tal com tu et parles quan et compares, què li respondries?

Pren-te un moment per observar les respostes.

No es tracta de demostrar-te que ets perfecte.

Ni de convèncer-te que no tens res a millorar.

Es tracta de recuperar una mirada més equilibrada.

Una mirada que et permeti veure el valor dels altres sense deixar de veure el teu.

Si vols ajuda...

Potser mentre llegies aquest article t'has adonat que la comparació no és realment el problema.

Potser has vist que, darrere de la necessitat de comparar-te, hi ha una dificultat més profunda per reconèixer el teu propi valor.

I potser també has descobert que, per molt que intentis deixar de comparar-te, no sempre és tan fàcil.

Això és completament normal.

Perquè moltes vegades no n'hi ha prou amb entendre el que ens passa.

Ni amb decidir que volem canviar.

Hi ha experiències del passat, emocions no resoltes i aprenentatges profunds que continuen condicionant la manera com ens percebem, ens valorem i ens relacionem amb nosaltres mateixos.

Per això, en el meu treball, a més de la comprensió i de l'acció conscient, també dono molta importància a la transformació d'aquests patrons més profunds que sovint sostenen la inseguretat, l'autocrítica, la comparació constant o la sensació de no ser prou.

Perquè quan aquests patrons es transformen, deixa de ser necessari buscar fora el valor que sempre ha estat dins teu.

Si sents que ha arribat el moment de fer aquest camí amb acompanyament, estaré encantat de conèixer la teva situació i valorar conjuntament com et puc ajudar.

Perquè no necessites convertir-te en una altra persona per sentir-te valuós.

Necessites reconnectar amb qui ets.